L'Institut Pere Mata impulsa un estudi pioner sobre el trastorn bipolar
JORDI OLÀRIA GRAS
Es calcula que 8.000 persones a la demarcació de Tarragona poden presentar trastorn bipolar, i 100.000 a tot Catalunya. Precisament en aquest àmbit, l'Institut Pere Mata impulsa, en col•laboració amb dos centres més, un estudi pioner al món pel seu abast en tots els sentits. Busquen 600 voluntaris d'arreu del país per investigar els condicionants genètics d'aquesta malaltia.
L'Institut Pere Mata de Reus, l'Hospital Clínic i de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries, amb seu a Sant Boi de Llobregat, duran a terme un estudi pioner en l'àmbit de la salut mental. És pioner, per una banda, perquè s'espera analitzar una població de 600 persones. La meitat seran pacients amb diagnòstic de trastorn bipolar, però que no presentin, en el moment de participar a l'estudi, símptomes o episodis. L'altra meitat ha de ser població catalogada de 'sana', és a dir, sense trastorns mentals. Un altre tret que converteix l'estudi en pioner és el seu abast científic. S'investigaran tres fronts. Per una banda, el genètic, liderat per l'Institut Pere Mata, i que vol esbrinar la implicació d'un gen concret en l'aparició i, sobretot l'evolució del trastorn bipolar. El gen escollit, anomenat DDR1, és el mateix que l'Institut ja ha estudiat en pacients amb esquizofrènia, fet pel qual han optat per analitzar-lo, també, en aquest cas.
'És una proteïna que està a la substància blanca del cervell, la mielina, que és la capa que envolta la connexió entre les neurones', explica Elisabet Vilella, directora de recerca de l'Institut Pere Mata i coordinadora del projecte. 'Nosaltres ja l'havíem estudiat prèviament en esquizofrènia, aquesta proteïna, i hi havíem trobat una relació. El trastorn bipolar i l'esquizofrènia comparteixen certes característiques com la base genètica, i la mielina ja s'ha vist que està alterada tant en l'esquizofrènia com en el trastorn bipolar'. L'estudi també atacarà la vessant clínica dels voluntaris per detectar condicionants ambientals. És a dir, s'estudiarà fins a quin punt, per exemple, haver viscut una experiència traumàtica condiciona la persona a patir trastorn bipolar o a patir-lo en un grau superior.
Segons explica Vilella, la hipòtesi a partir de la qual es desenvolupa l'estudi és 'poder demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que condiciona que la seva substància blanca sigui diferent i que això els fa més propensos a tenir trastorn bipolar; i que a més, això pugui estar modulat per algunes variables com, per exemple, el fet d'haver viscut alguna experiència traumatitzant'. La tercera pota de l'estudi és la neuroimatge. A través de d'una ressonància s'analitzarà la diferència entre l'activitat cerebral dels pacients diagnosticats i els sans, o la diferència entre els mateixos pacients diagnosticats en funció del grau de la malaltia. L'estudi, pressupostat amb 270.000 euros provinents del govern central, té previst començar la seva activitat el proper mes de setembre amb una durada de 3 anys. Els primers 18 mesos es dedicaran a trobar els 100 voluntaris sans i els 100 diagnosticats que necessita cadascun dels centres que hi participa. Entre l'equip coordinador i el personal necessari a cada centre, l'estudi implicarà al voltant d'una quarantena d'investigadors.